La realitat de les finances municipals

Estimado ciudadano/na

El presente está complicado por las políticas que han puesto  en marcha los gobiernos conservadores y de derechas. El futuro está en construcción y dependerá de lo que hagamos los ciudadanos irá por un camino u otro.

Como sabéis desde las últimas elecciones municipales de mayo del 2011, formamos parte del gobierno municipal con dos regidores.

La situación económica del momento en el ayuntamiento de Polinyà no es la más adecuada, provocada por el gobierno anterior y por el contexto económico actual.

Las nuevas iniciativas se están encontrando con graves problemas para seguir adelante, debido a la falta de dinero y a los presupuestos austeros que obligatoriamente se han tenido que aprobar. Aun así, existen fórmulas imaginativas que se quieren llevar a  cabo desde el Grupo Municipal de EUiA. Os queremos explicar  estas “posibles” propuestas a realizar en Polinyà y cuál es la situación real dentro del Ayuntamiento.

También queremos presentaros la nueva restructuración de nuestra organización, que tiende a la renovación para conseguir un nuevo impulso y abrir nuevas dinámicas de trabajo más abiertas y más cercanas. Esperamos contar con una mayor implicación de todos vosotros, con vuestras opiniones, con vuestras inquietudes, en definitiva con vuestra guía.  Debemos hacer frente de forma conjunta a este retroceso en los derechos básicos adquiridos, al que  nos está sometiendo este sistema y los intereses económicos.

La asamblea será el viernes 10 de febrero a las 19`30 en el edificio EL ROURE.

Nos gustaría poder contar con vuestra colaboración.

Coordinador general de EUiA de Polinyà:

José Catalán Onrubia

Responsable de organización:

Mª Carmen Gámez Delgado

Saludos cordiales

MOLLES (MIGAS) POPULARS A POLINYÀ

El que va ser Senador  per l’Entesa Catalana de Progrés i un bon amic de Polinyà, Joan Josep Nuet, i número dos a la llista la de Coalició ICV-EUiA, per a la circumscripció de Barcelona, va estar present a les segones “Molles Populars” (Migas) que el passat diumenge va organitzar EUiA als Plataners de la Creueta de Polinyà. Nuet va dirigir unes paraules als presents per “animar-les a defensar els serveis públics front a les retallades”, i va dir que “tornarà a visitar Polinyà, com a Diputat del Congres”. Volem recordar, que, Joan Josep Nuet, a la tasca institucional realitzada en el seu període de senador d’EUiA, va ser reconeguda fins i tot per l’Associació de Periodistes Parlamentaris que el 2009 el van nomenar ‘senador revelació’.

Les Molles, estan demostrant que tenen un espais a la gastronomia Polinyanencs, superant l’assistència de l’any passat. També som conscients, de que hem de millorar, perquè es consolidi aquesta activitat any rere any. Donem les gracies a tota l’assistència. Aquesta activitat, forma part de les moltes activitats de caire obert festiu i popular que EUIA desenvolupa a l’any. Recordem que a mes de les activitats pròpies de la organització, i els actes polítics de diferents mataries, EUiA esta present a la Festa major amb el “Xiringuito” la ja més que coneguda “Calçotada Popular” de Polinyà i des de fa dos anys les “Molles” de pa.

Una activitat, que a més de l’organització, i col·laboren: “gent amiga, l’Ajuntament, el Forn Toda, El Restaurant El Rincón de Galicia i la Radio de Polinyà”. A qui volem donar les gràcies per la seva contribució, ja que sense ells, no hagués sigut possible un esdeveniment tan potent i de tanta feina, amb el espai de tems que es fa. 

CELEBRACIÓ DE L'ONZE DE SETEMBRE A POLINYÀ

A Polinyà la celebració de la Diada Nacional de Catalunya mai ha estat un acte participatiu dels agents socials ni polítics. Cal recordar que a l’any 2009 es va celebrar la Diada per part de les tres forces polítiques a l’oposició, per falta d’acord al relegar l’equip de govern la Diada a un simple acte Institucional de l’Ajuntament. Nosaltres, EUiA a Polinyà, som defensor de que la Diada a més d’un acte festiu ha de ser també reivindicatiu sobre el fet Català,  però també sobre les politiques socials i educatives que reclama en aquets moment el poble de Catalunya. Més en els moments en que està patint les conseqüències de les retallades en els serveis de Salut i educació...i la demanda d’una consulta Popular (Referèndum) sobre la modificació de la Constitució, pactada pel dos grans partits com son el PSOE i el PP i que tindrà greus conseqüències per a Catalunya y pels ciutadans.      

Aquest any el nou equip de govern ha decidit donar-li un caire més participatiu, fent possible que tots els Partits polítics, entitats i ciutadania en general que ho desitgin, facin l’ofrena floral. També s’ha consensuat que el Manifest que es llegirà el dia Onze de Setembre l’acte que es farà per primera vegada a la Rambla. Aquet canvi ve donar per un acord de Ple aprovat per unanimitat, fa uns anys i que encara no s’ha portat a terme a on es va aprovar que la Rambla es passaria a dir Rambla d’en Rafael de Casanovas. El manifest és el que l’Òmnium Cultural ha publicat al qual s’han adherit una part important de la societat catalana.

Trobem que el companys socialistes de Polinyà se equivoquen al fer seguidisme dels dictats del PSOE al manifestar la seva contrarietat a que en el Manifest aparegui la reclamació del Referèndum. Creiem que el poble de Catalunya, com els pobles de la resta de l’Estat, han de defensar el Referèndum que van votar i si s’ha de modificar la Constitució s’ha de comptar amb la participació dels ciutadans com a suberans que son. Del contrari s’estarà fen un flac favor a la Constitució i a la pròpia  democràcia.    

HISTORIA DE L’ONZE DE SETEMBRE A CATALUNYA

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge en1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d'Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d'aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d'Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d'autogovern abans respectades per la Casa d'Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se'n va escapar temporalment). Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomiade 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".

D'antuvi, la celebració consistia en una oració fúnebre pels patriotes caiguts de 1714 a la parròquia de Santa Maria del Mar, a tocar del Fossar de les Moreres. El 1886 fou prohibida la cerimònia que havia de celebrar el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, perquè es preveia que es podia convertir en un míting catalanista. Tot i que l'acte fou criticat pels catalanistes republicans pel seu caràcter religiós, hom el considera la primera commemoració de la caiguda de Barcelona i pels lluitadors que moriren defensant les llibertats catalanes amb un contingut que superava l'àmbit estrictament cultural o històric.

El 1888, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal, s'instal·là el Monument a Rafael Casanova, que es convertiria en el punt de referència dels actes reivindicatius. El 1892 es recuperà la idea d'acte de record als caiguts, però aquesta vegada amb més denúncia dels atacs del centralisme. L'any 1894, a més dels oficis religiosos, es van fer les primeres ofrenes florals al monument. Això provocà que les autoritats seguissin de prop les activitats i el 1896 fou segrestat el número especial que el periòdic Lo Regionalista dedicava a la diada.

La primera manifestació veritablement reivindicativa davant el monument a Rafael Casanova es produí el 1901, convocada per Lluís Marsans i Sola i les associacions Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, La Falç i Lo Tràngul. Després de fer l'ofrena d'una corona de flors, es produïren enfrontaments amb la policia, amb 30 detinguts (entre ells, el futur escriptor Josep Maria Folch i Torres). Altres dos detinguts d'aquell dia, Lluís Manau iJosep Soronelles, fundarien La Reixa, societat d'ajut als presos catalanistes i que s'adherí a la Unió Catalanista. El dia 15, el president de la Unió, Manuel Folguera i Duran, convocà una manifestació de protesta per les detencions que aplegà unes 12.000 persones.

En la diada del 1905 s'incorporaren a la comissió organitzadora de la diada el CADCI i la Lliga Regionalista, i cridaren a portar ofrenes florals i a endolar els balcons. El Govern Civil ho va prohibir i va posar fortes multes als organitzadors, alhora que es van fer alguns atemptats contra les seus de diferents publicacions catalanistes i populars. A les protestes populars el govern espanyol va respondre amb la Llei de jurisdiccions en defensa de l'honor de l'exèrcit i de la unitat de la pàtria.

Les celebracions dels anys posteriors van estar marcades per la dretanització de la Lliga Regionalista i el seu enfrontament amb els sectors més radicals, cosa que provocà el rebuig de la celebració entre republicans i socialistes. Enric Prat de la Riba es mostrava contrari a la celebració pel seu contingut romàntic i intransigent, mentre que Sola n’afirmà la necessitar com a afirmació de la lluita per la llibertat. En les diades de 1912 i 1913, l'Ajuntament de Barcelona, dominat pels lerrouxistes, rebutjà fer una ofrena floral al monument de Rafael Casanova. El 1913 es van començar a fer les primeres ofrenes al Fossar de les Moreres per part del Casal Nacionalista Martinenc. El 1916 es produïren més incidents que acabaren amb tres detencions.

Les celebracions del 1917 al 1920 van estar marcades per la vaga general de 1917, l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga de la Canadenca, i pel paper de la Lliga Regionalista en tots aquests moviments. La diada de 1923 fou una gran celebració de masses, amb més d'un miler d'ofrenes florals, actes arreu del Principat de Catalunya i una certa participació institucional. Però les manifestacions provocaren 17 ferits, cinc policies i dotze manifestants, i diverses detencions. El president de la Mancomunitat de Catalunya expressà en persona la seva queixa al governador civil. Però el cop d'estat que instaurà la dictadura de Miguel Primo de Rivera va suprimir novament la celebració durant set anys.

Institucionalització durant l'autonomia republicana (1931-1939)

La caiguda de la dictadura i la proclamació de la Segona República Espanyola van acabar amb la prohibició de la celebració. La diada de 1931 fou marcada pel plebiscit per l'Estatut de Núria, i la del 1932 per l'aprovació de l'estatut (dos dies abans de la diada). S'hi adheriren un miler d'ajuntaments catalans i la participació popular fou nombrosa. La de 1934 fou marcada pels conflictes generats per la Llei de Contractes de Conreu, i pels posteriors fets del sis d'octubre.

A la celebració de 1935, els representants municipals de la Lliga Catalana foren rebuts amb hostilitat quan portaven la seva ofrena a Rafael Casanova, i els aldarulls amb la policia se saldaren amb setze detinguts. Malgrat el desplegament policial i les prohibicions, una multitud reclamà la recuperació de les llibertats, l'autonomia i l'amnistia pels membres del govern empresonat. Les celebracions de 1936, 1937 i 1938, enmig de la guerra civil espanyola, es van caracteritzar pel seu significat antifeixista, fins i tot en la diada de 1937 hi va participar el sindicat anarquista CNT.

Sota el franquisme (1939-1975)

Durant la dictadura franquista la celebració fou novament prohibida, i fou relegada a l'àmbit familiar i particular, però es continuà celebrant de manera clandestina. El monument a Rafael Casanova fou retirat. Des del 1940 el Front Nacional de Catalunya aprofitava la diada per a cometre algunes accions propagandístiques: llençament d'octavetes, penjament de senyeres, etc. En la diada de 1946 el jove del FNC Josep Corbella fou mort a trets per la policia mentre enganxava pasquins.^[1] A partir del 1947, però, la davallada del FNC per l'empresonament de la majoria dels seus membres va fer decaure la celebració.

No fou fins el 1964 quan es va reunir una comissió per a celebrar l'onze de setembre (Comitè de l'Onze de Setembre), aprofitant el 250è aniversari i coincidint amb la celebració franquista dels 25 años de paz, composta per Joan Reventós, Josep Benet, Jordi Carbonell, Joan Colomines, Heribert Barrera, Joan Cornudella, Joan Ballester i Santiago Albertí.^[2] Es van imprimir octavetes i es van aplegar unes 3.000 persones a Barcelona. A Sabadell es penjà una senyera al Monument a los Caídos. El governador civil, Antonio Ibáñez Freire, va fer detenir 7 persones i imposà fortes multes.

En la diada de 1967 un representant de CCOO i del PSUC van formar part del Comitè, cosa que va donar un tarannà més popular i reivindicatiu a la celebració. Les següents celebracions restarien en segon pla a causa de la formació de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i de l'Assemblea de Catalunya. Més sonada fou la diada de 1971, quan un grup de militants del FNC (Robert Surroca, Àlvar Valls, Joan Colomines i Ton Ribas),^[3] a una habitació de l'hotel Duval de Barcelona, van col·locar dos altaveus que van difondre un missatge del Front amb la música d'Els Segadors. El 1973 van intentar repetir la fita a través d'una emissió pirata de TVE del sector Tarragona-Reus, però la deficiència dels aparells emprats va fer fracassar l'operació.

Recuperació de la democràcia (des de 1976)

L'Assemblea de Catalunya va convocar un acte massiu a Sant Boi de Llobregat l'11 de setembre de 1976, que va ser la primera celebració legal de la Diada des de la guerra.

L'any següent, 1977, es va poder celebrar per primer cop a Barcelona, amb una gran manifestació d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Les conseqüències polítiques d'aquesta manifestació no es van fer esperar gaire: el 29 de setembre es va restablir la Generalitat de Catalunya i el 15 d'octubre es va aprovar la llei d'amnistia política. L'Estatut d'Autonomia es va aprovar el 1979, i la llibertat es va anar aconseguint poc a poc durant la Transició.

Des de la proclamació oficial com a festa nacional de Catalunya, l'any 1980, els actes de la Diada estan presidits per les institucions nacionals.

Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals molt abundants, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues.

Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats molts dels defensors morts durant el setge de la ciutat.

Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen lasenyera o l'estelada als balcons. Els darrers anys a Barcelona s'ha popularitzat el pa de Sant Jordi també per a aquesta diada.

Degut al caràcter institucional i reivindicatiu de la jornada, en la majoria d'actes públics s'interpreta Els Segadors, l'himne de Catalunya.

ACORD PER A UN GOVERN PROGRESSISTA A L'AJUNTAMENT DE POLINYÀ

Polinyà , 02 de Juliol de 2011

ACORD PER A UN GOVERN

PROGRESSISTA A

L'AJUNTAMENT DE POLINYÀ

La nostra regidora i regidor: Felisa Garcia i J.Lluís Mata






Les forces polítiques sotasignants, CiU, ICV-EUiA i ERC, amb l’objectiu comú de fer possible un canvi polític a la nostra vila, i amb el compromís ferm de defensar els drets socials dels veïns i veïnes de Polinyà acorden:

1. La sortida de la crisi a Polinyà no es farà a costa dels serveis públics que garanteixen la dignitat, la igualtat d'oportunitats, l'equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania. Per a evitar l'exclusió social cal mantenir i augmentar les partides destinades als serveis de primera necessitat com la sanitat, l'educació o l'acció social, així com garantir l'accés a la cultura, a l'esport i a les activitats socials. La crisi no pot ser un pretext per desballestar l'estat del benestar i aquest serà el nostre compromís.

2. L'estratègia municipal tindrà com a primera prioritat atendre les necessitats immediates provocades fruit de la crisi econòmica. Les polítiques actives d'ocupació, la formació, l'aposta per l'economia sostenible, la millora en la gestió dels serveis públics i la promoció econòmica de la vila seran els eixos per posar en marxa una política d'ocupació.

3. La dignificació de la política a la nostra ciutat requereix d’una aposta decidida per la transparència en la gestió i la participació ciutadana, per a fer factible, fàcil i viable la seva influència directa més enllà de les urnes. També ha de ser un compromís ètic que suposa, malgrat les discrepàncies amb els anteriors governs municipals, el respecte a la tasca i les

persones que les han realitzat.

4. En la greu crisi que estem patint i que afecta directament al finançament de l'ajuntament és imprescindible un esforç d'austeritat i rigor en la despesa municipal. L'empoderament de la ciutadania, les seves organitzacions, l'impuls de la gestió directa i l'eliminació de sobrecostos seran els pilars de l'actuació municipal.

5. Les organitzacions sotasignants assumeixen el compromís de fer del consens i la transversalitat l'eina habitual en la presa de decisions 6. Per tal de donar compliments als punts anteriors les forces sotasignants estableixen la següent distribució de les competències municipals:

Grup de Convergència i Unió: Serveis socials, Joventut, Solidaritat, Recursos Humans, Urbanisme i Obres, Igualtat, Serveis Generals, Hisenda, Protecció civil, Seguretat Ciutadana i Promoció Econòmica, Industria, comerç i turisme.

Grup Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: Serveis Municipals, ocupació, Medi Ambient, Educació i Participació Ciutadana.

Grup Esquerra República de Catalunya: Cultura i Esports.

7. El règim de dedicació dels diferents regidors serà el següent:

CIU: Alcaldia. Dedicació exclusiva.

Una regidoria a dedicació exclusiva

Dues regidories a dedicació a 33%

Una tinença d'alcaldia

ICV-EUiA: Una regidora a dedicació a 50%

Una regidoria a dedicació a 33%

Una tinença d'alcaldia

ERC: Una regidoria a dedicació a 33%

Una tinença d'alcaldia

L'alcalde i els i les tinents d'alcalde formaran la Junta de Govern Local.

8. La partida de retribucions a l’equip de govern es reduirà en un 15%

9. Els punts que composen el present document seran la base per a l'elaboració del programa de govern 2011-2015 que haurà d'impulsar-se des de l'Equip de Govern. Així mateix, ICV-EUiA reconeix l’existència d’un pacte previ entre CiU i ERC, i el respecta.

10. Per a l’efectiu compliment d’aquests acords es crearà un a comissió de seguiment formada per: Un representant i un regidor/a de cada una de les organitzacions signants.

Convergència i Unió

Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa

Esquerra Republicana de Catalunya

Intervenció de la candidata d'ICV-EUiA al Ple de Constitució del nou Consistori de Polinyà

Bona dia a tots i a totes,

En primer lloc felicitar al nou alcalde i que en aquest mandat gestioni aquest ajuntament amb lleialtat, honestedat i sentit comú.

El passat dia 22 de maig els veïns i les veïnes de Polinyà van exercir el seu democràtic dret a la votació i van triar quins volen que siguin els seus representants en aquest consistori. Abans de res, des d’ICV-EUiA de Polinyà volem agrair als  votants que, una vegada més, han confiat en nosaltres, en la nostra manera de fer, en la nostra manera d’entendre la política i el nostre compromís amb els drets i les llibertats.

Des de la nostra coalició entenem que el poble de Polinyà va expressar clarament el seu posicionament: volen un canvi en les formes de governar i en les formes de fer en aquest municipi; però, a l’hora, han dit també que no donen total suport a les polítiques que no defensen els serveis públics, que afavoreixen les retallades socials i que no tenen a l’Educació i la Sanitat com a elements prioritaris. Així doncs, el resultat de les eleccions municipals del 22 de maig va dir que cap formació d’aquest consistori tindrà la majoria suficient per poder governar en solitari. 

En aquest sentit, la voluntat d’aquesta organització és respectar la voluntat de la gent de Polinyà. Possibilitar la governabilitat, amb responsabilitat i coherència, del nostre municipi. Per aquest motiu,  és pel  que ICV-EUiA no  ha fet ús del nostre dret democràtic a presentar candidata a l’Alcaldia de Polinyà i  hem respectat la llista més votada pels veïns i les veïnes de Polinyà.

Ara bé, tenim la voluntat ferma i clara de, com sempre hem fet, continuar proposant de forma responsable i coherent accions i polítiques orientades a millorar les condicions de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes, ara més que mai. Així doncs, quan ICV-EUiA es va presentar a les eleccions ho va fer amb un projecte clar de poble i un programa de compromís amb els veïns i les veïnes de Polinyà i, evidentment, aquest compromís encara segueix. No és, ni més ni menys, que el nostre contracte amb la ciutadania. Per aquest motiu, des d’ara ja anunciem que la nostra coalició estarà sempre al costat d’un govern:

·     Que entengui que la transparència en l’acció de govern és una prioritat i que aquesta transparència s’ha d’exercir i demostrar en totes les actuacions municipals.

·     Que evidenciï un canvi d’actituds i de forma de fer política, fonamentalment un canvi de forma de governar.

·     Que entengui que en aquesta legislatura el consens ha de ser no només una obligació democràtica sinó un compromís amb els  Polinyanencs i les Polinyanenques  que han exercit el seu dret a vot.

·     Que compti amb la participació dels veïns i les veïnes de Polinyà en totes aquelles actuacions d’interès general, entenent, que la política l’han de fer també, dia  a dia, els i les ciutadanes, tal i com ens estan demanant al carrer milers de joves.

·     Que les polítiques socials han de ser reals i no pas clientelistes.

·     Que, des del govern municipal, és lluiti contra les retallades socials tant del govern central com de la Generalitat per tal de garantir que els serveis públics (fonamentalment sanitat, educació i serveis socials) no quedin minvats a Polinyà.

·     Que l’austeritat i la contenció en la despesa, sobretot en la supèrflua, ha de ser una prioritat política, perquè l’administració ha de ser més austera del que és ara per molts motius, però un d’ells és per començar a donar exemple a la resta de la ciutadania des de dalt.

·     Que aposti per la creació d’ocupació i per què aquesta situació econòmica no l’acabin pagant els més vulnerables. Els de sempre. I que aquesta aposta es tradueixi, per tant, en un paquet de mesures anti-crisi i per a l’ocupació.

Amb aquestes prioritats, el futur govern de Polinyà podrà comptar amb la força coherent que exerceix ICV-EUiA. Si aquestes prioritats no s’acompleixen, com hem fet durant aquesta legislatura i com així ens han marcat els i les nostres votants, el futur govern de Polinyà ens trobarà com sempre: defensant aquest tipus de polítiques. 

Felisa Garcia

Regidora de ICV-EUiA 

Polinyà 11 de juny de 2011