EUiA Polinyà

Este año la Diada Nacional de Catalunya, de l’ Onze de setembre, se ha conmemorado de forma unitaria por los partidos políticos de la población, que no están en el gobierno local, al margen del Ayuntamiento. Este ha decidido hacerlo el día 10 en un acto constitucional que ha decidido el partido del gobierno, PSC, que se ha apropiado de la institución sin tener en cuenta a los demás representantes que tienen los ciudadanos elegidos en las urnas. Es por eso que los demás partidos entendiendo que la Festa Nacional de Catalunya es de todos los catalanes y catalanas y no solo de un partido, consensuo un formato de unidad, un poco precipitado, pero con un compromiso de trabajar con toda la sociedad civil para que en los próximos años se conmemore este día como se merece Catalunya. No es de recibo que un partido, aunque este se llame PSC, se apodere de una institución.
El acto se realizó en la Plaza de la Vila, con una breve explicación de denuncia de cómo trabaja el gobierno municipal, de exclusión aún en actividades que van más allá de la población y que afectan a todo un pueblo, Catalunya. Le siguió la lectura del manifiesto del Omnium Cultural y un pequeño recital de poesía, acorde con la efemérides, pasando por último a cantar nuestro himno, Els Segadors.
Nuestra Diada también tuvo su parte más festiva. Compañeros/as de EUiA que habíamos trabajado en la Calçotada de marzo y en el Chiringuito de la Fiesta Mayor, nos dimos cita en una comida de hermandad en los Plataneros. Así fue el día


11 de Setembre: Diada Nacional de Catalunya
L'Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, ha de servir de reconeixement i homenatge als catalans i les catalanes que van treballar per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i als que van patir persecució per les seves idees i per la defensa de les llibertats. El nostre país ha progressat molt en els darrers trenta anys, però encara ens queden molts objectius col·lectius i individuals per aconseguir: i en aquesta fita estem.
Malauradament, a la nostra població encara hem de continuar defensant unes institucions clarament democràtiques i transparents. El govern de Polinyà, en una situació sense precedents a la nostra població, s’ha apoderat de la principal institució del poble que és l’Ajuntament.
L’equip de govern no respecta ni els acords presos pel nostre consistori ni tampoc la representativitat que, tots vosaltres com a veïns i veïnes de Polinyà vàreu decidir democràticament a les urnes. No respecta els acords del consistori perquè el juliol del 2006, a petició del Grup Municipal d’ICV-EUiA, es va aprovar per unanimitat una moció que instava a canviar el nom de la Rambla pel de Rambla de Rafael Casanovas, com a símbol de la lluita per les llibertats col·lectives i individuals dels catalans i les catalanes. Aquest canvi, que és una obligació determinada pel màxim òrgan de la població, encara no s’ha fet. Tenim un govern que no respecta la representativitat democràtica sortida de les urnes, ahir mateix es va celebrar l’acte institucional de l’Ajuntament de Polinyà de celebració de la Diada de Catalunya i, en un fet sense precedents, el govern no va tenir en compte als Grups de l’oposició. En un acte de politització de les institucions democràtiques, que són de tots i de totes, el govern de Polinyà només va donar el seu lloc protocol·lari als regidors i les regidores de l’equip de govern, menyspreant així a la resta de Grups de l’oposició.
Per tant, veïns i veïnes, en un dia com aquest, i aquest any de crisi més que mai, les persones que estem aquí continuarem defensant, costi el que costi, una Catalunya més justa, més solidària i amb més futur, i defensarem també un Polinyà més democràtic, I perquè l’any vinent puguen gaudir d’una diada unitària I més participativa, que és el que es mereix la nostra població.
Ara passarem a la lectura del manifest elaborat per l’Òmnium Cultural que subscrivim els aquí present.
A continuació ens recitaren unes poesies i cantarem el nostre himne. ELS SEGADORS
Manifest de la Festa per la Llibertat 2009

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM
Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, ens tornem a reunir en aquesta Festa per la Llibertat.
I avui som aquí per tres bones raons: per memòria, per tenacitat i per dignitat. Ens trobem en uns anys decisius per al futur nacional de Catalunya, uns anys en què és especialment important que la nostra societat i els seus representants polítics sapiguem mantenir junts i amb fermesa la memòria dels objectius i els compromisos assumits, la tenacitat en l’exigència de respecte democràtic i la dignitat en l’afirmació dels nostres drets nacionals.

Mantenim la memòria dels objectius i compromisos, malgrat la infinitat de promeses
incomplertes, malgrat l’allargassa ment indigne de les negociacions del nou finançament, que han volgut portar a límits insostenibles el dèficit de la Generalitat, i malgrat les dilacions injustificables de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Res d’això pot diluir la capacitat de resposta de la societat catalana i els seus representants.

Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució— de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Amb més motiu, per simple dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi noves retallades a l’Estatut. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ja va ser negociat per les forces polítiques i retallat per les Corts espanyoles. No és democràticament legítim que el pacte polític dels poders legislatius català i espanyol sigui ara desvirtuat amb noves retallades o reinterpretacions a la baixa per un tribunal que ha mostrat reiteradament la seva escassa independència i la seva manca d’imparcialitat.

Mantenim doncs ben viva la memòria d’aquells compromisos democràtics, i reclamarem amb tenacitat que es compleixin, vetllant per comprovar en el futur immediat quins són els resultats finals del finançament i l’Estatut, com a pedres de toc de la credibilitat democràtica del sistema polític espanyol.

Un sistema de finançament que acabi mantenint amb nous subterfugis l’espoli fiscal de Catalunya en comptes d’arribar a un tracte equivalent al sistema de concert econòmic seria un frau i faria inviables les polítiques socials que reclama la societat catalana. Un estatut desvirtuat, que no respecti els acords competencials, el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya o l’equiparació del deure de coneixement entre les llengües oficials, seria una estafa política impresentable, després d’haver assegurat que es respectaria la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya.

Però que quedi ben clar que aquest no seria el fracàs del catalanisme, sinó de l’Estat autonòmic, i el punt de partida indiscutible del procés cap a la plena sobirania de Catalunya: qui podrà atrevir-se a defensar que ens cal continuar subordinats a un Estat que ni tan sols és capaç de mantenir els compromisos contrets democràticament?

En aquests anys serà doncs més decisiva que mai la unitat de la societat i de totes les forces catalanistes en l’afirmació de la dignitat i dels drets nacionals de Catalunya. En efecte, és especialment important que la nostra resposta davant del previsible desenllaç negatiu del procés estatutari sigui tan enèrgica com serena, tan carregada de convicció com elaborada sistemàticament i amb el més ampli acord de totes les forces catalanistes de debò.

Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana.

Un projecte que respongui a la voluntat popular i respecti plenament el nostre dret a decidir. Perquè som una nació i nosaltres decidim.
VISCA CATALUNYA

Nuestra Diada también tuvo su parte más festiva. Compañeros/as de EUiA que habíamos trabajado en la Calçotada de marzo y en el Chiringuito de la Fiesta Mayor, nos dimos cita en una comida de hermandad en los Plataneros. Así fue el día