Valoració i proposta d’EUiA davant les Bases de la Llei d’Educació

(Aprovat per unanimitat per la Comissió Nacional d’EUiA, 11/2/08)
1.- Introducció

Les persones han de poder progressar com a membres d’una comunitat. Per això, cal una societat més justa, més participativa, més saludable... i considerar l’educació com a l’element clau per al desenvolupament de ciutats i pobles. D’ella en depèn, en gran mesura, la societat de persones lliures i iguals que volem. EUiA té el convenciment que l’educació pública ha de ser el motor del sistema educatiu com a garantia de qualitat, gratuïtat, igualtat i cohesió social.

Al 2003 EUiA va contribuir a l’Acord del govern catalanista i d’esquerres on deia que: “L'educació pública és l'eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l'educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social.”

També va ser una positiva pràctica democràtica l’ampli consens entre administració pública i entitats, que es va concretar amb la signatura al 2006 del Pacte Nacional per l’Educació (PNE), com a oportunitat de millora de la situació de l’educació, i com a primer pas cap a l’elaboració d’una Llei d’Educació de Catalunya (LEC). El govern d’Entesa Nacional de Progrés, en el seu Programa, dóna continuïtat al compromís d’elaborar participadament, presentar i aprovar al Parlament el projecte de Llei d'Educació de Catalunya, així com desenvolupar el PNE.

Ara, la societat catalana sent que els esforços iniciats pel govern d’esquerres en l’àmbit educatiu poden i han d’anar més enllà per a superar dèficits que arrosseguem dels governs de CiU, així com per a situar-nos en nivells més elevats de benestar.

2.- Catalunya necessita una Llei d’Educació
 Per donar estabilitat al sistema educatiu, amb un model propi, de qualitat i coherent amb les característiques de Catalunya, situant l’educació pública com a eix central.
 Per exercir més l’autogovern, per donar resposta a les necessitats educatives de la societat catalana, amb criteri de proximitat i amb el finançament adequat.
 Per donar compliment a un compromís amb la societat que, tot i les millores, encara necessita d’un canvi més cap a l’esquerra de les polítiques educatives.

Catalunya necessita una Llei d’Educació que potenciï l’educació pública, laica, coeducativa, gratuïta i de qualitat, per equitat i cohesió social

EUiA considera que la LEC ha de ser l’instrument d’una política educativa que es caracteritzi, en termes generals, per:

1. L’Educació per a tota la ciutadania des del naixement i al llarg de tota la vida.

2. Considerar infants i joves com a subjectes del dret a l’educació. Garantir l’èxit maduratiu i dins del marc social. El dret a l’educació, per davant dels drets de les famílies.
3. L’Educació pública com a eix central, com a única garantia de:
 Eliminar la dualització existent entre l’alumnat, per garantir l’igualtat i impulsar la cohesió social.
 Aconseguir la gratuïtat en l’exercici del dret a l’educació.
 Garantir el pluralisme, la coeducació, la formació integral de persones autònomes i crítiques, la inclusió, la participació i la gestió democràtica, la formació adequada i condicions laborals saludables dels i les professionals, la coordinació entre l’ensenyament i el món laboral, equipaments educatius adequats i oberts en els municipis, espais de reflexió, debat, decisió i actuació de la comunitat socioeducativa i veïnal, l’avaluació com a mecanisme per a la qualitat.
 La laïcitat, valor imprescindible per a una educació democràtica de qualitat amb respecte a les creences, ideologies i diversitat cultural.
 L’ensenyament de base científica deixant l’ensenyament de la religió fora dels centres escolars.
 La qualitat de l’educació pública amb un finançament públic suficient, basat en una llei, per assegurar la gratuïtat total i l’atenció a la diversitat.
 La coresponsabilitat educativa dels municipis amb més competències i recursos per a dur a terme el propi projecte educatiu, potenciant xarxes educatives entre centres.
 La potenciació dels agents educadors. Millora de la formació psicopedagògica dels i les professionals i més espais de reflexió conjunta amb pares i mares sobre temes pedagògics i desenvolupament personal d’infants i joves. Més implicació i participació de pares i mares en la reflexió i pressa de decisions sobre pedagogia i política educativa.

4. Compensar desigualtats socials, i aconseguir equitat, cohesió i benestar social. Equitat total en l’assignació de places escolars i gratuïtat real en els centres públics i en els privats concertats. Mapa Escolar per preveure, planificar i optimitzar recursos.

5. Posar l’accent de la gestió dels centres públics en la qualitat. Recursos necessaris i autonomia de centre vinculada a l’entorn.

6. Obrir perspectives legals més amples. En el desenvolupament d’infants i joves influeixen molts factors externs al sistema docent. Cal introduir regulacions transversals (lleure, espai urbà, mitjans de comunicació...) que afavoreixin l’educació en tots els àmbits.

3.- Quin Servei Públic d’Educació?
EUiA defensa l’opció d’un Servei Públic d’Educació (SPE) amb una xarxa única de centres de titularitat i gestió públiques, inclòs el 0-3, amb els valors d’equitat i cohesió social com a primordials, i voldria iniciar el procés cap a l’eliminació dels concerts educatius, possibilitant també el pas d’alguns d’ells a públics. Ara bé, això no pot fer-se d’un dia per un altre.

Per això, és important que es planifiqui i agilitzi la creació de centres públics amb les places necessàries, es facin auditories als privats concertats, es retiri el concert dels que no compleixin els requisits -gratuïtat, control de l’accés i manteniment d’escolarització d’alumnat amb necessitats educatives específiques- i EUiA afegiria laïcitat, coeducació, millora de condicions laborals del personal. Cal també més control dels centres privats concertats que, de moment, existeixen, per part d’inspecció i de la representació de l’administració en els consells escolars.

4.- Clars i obscurs del document de Bases de la Llei d’Educació
Les Bases són, d’entrada, un avenç respecte a l’etapa de CiU, ja que mai el govern de dretes va voler fer una LEC que es dotés d’una política educativa pròpia i planifiqués. Com a Bases i no com l’articulat d’un avantprojecte les valorem. Això vol dir que cal aprofundir i negociar els aspectes que són positius, els que són susceptibles de concreció i millora i, evidentment, canviar els que considerem negatius.

1. Estem d’acord amb la declaració d’intencions inicial i amb les 8 directrius fixades per elaborar la LEC, expressades al PNE, però s’han de desenvolupar de manera clara a la LEC.
2. Coincidim en què la dualització de la xarxa educativa suposa una fractura social, però, estem en desacord en la normalització del concert educatiu, i del fet d’oferir mecanismes d’estímul per a l’escolarització privada. Cal més control d’aquests centres i més definició de com i quan es farà perquè compleixin els requisits per a formar part del SPE, així com seguir creant centres públics. Si l’escola pública ha de ser l’eix central, no és comprensible la consagració de la doble, triple o quàdruple xarxa que estableix el redactat, ni tampoc concertar amb centres privats on és possible crear un centre públic. La LEC ha d’establir que la Generalitat assumirà l’augment dels centres públics necessaris per atendre tot l’augment de places.
3. Parla del dret a escollir per part de les famílies, obviant la importància de situar l’alumnat, i no les famílies, com a subjecte del dret a l’educació
4. Sembla que doni més valor a la gestió de centre que a la política educativa. No és acceptable la possibilitat de formes de gestió privada -ni total ni parcial- dels centres públics, si es tracta de garantir qualitat i valor com a servei públic.
5. Situa els ajuntaments en el marc de la corresponsabilitat però cal aprofundir més en les responsabilitats i relacions Generalitat-Ajuntaments, reforçar la transversalitat dels projectes educatius de ciutat perquè ampliïn la xarxa més enllà del centre escolar, i incrementar els recursos i la decisió real en els organismes del municipi. I garantir que tots els municipis gaudeixin de les millores dels drets que ha d’implementar la LEC.
6. A més del llenguatge androcèntric i sexista del text, és preocupant que no aparegui el valor de la coeducació, i més tenint en compte la visió de gènere que caracteritza les polítiques del govern. Tampoc parla d’igualtat d’oportunitats per a les noies, ni del paper de l’educació per a la prevenció de la violència masclista i com a compensadora de les desigualtats de gènere. Educació ha d’incorporar aquest tema en el llenguatge, els plantejaments, actuacions i també a les estadístiques.
7. La formació integral i l’atenció a la diversitat de persones, no considerades com a producte, sinó com a ciutadania a preparar pel futur, queden desvirtuades i donen al model educatiu valor de mercat, concepció que no compartim.
8. Coincidim en la definició de l’ensenyament de contingut laic i base científica però xoca que no expliciti l’aposta per la Pau, ni com aconseguir la laïcitat, i sí parli de “respectar els drets de pares i mares a què llurs fills/es rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions”, sense explicar com es conjuga això amb la integració de tot l’alumnat i la igualtat d’oportunitats, tan necessàries per a la cohesió social.
9. Caldria definir bé el que és el fracàs i l’èxit escolar, més enllà de les titulacions. Es parla de fracàs escolar, segons els resultats, però s’obvien els processos i el treball sobre els valors. Caldria reconèixer que el fracàs escolar en realitat és un fracàs social, anar-lo eliminant i impulsant l’èxit escolar, establint en consens amb la comunitat social i educativa mesures de prevenció des de la infància, mesures de millora social i en l’àmbit educatiu, recursos per a poder atendre la diversitat, disminució de ràtios, foment de l’autoavaluació, plans de convivència sòcioescolars, promoció d’activitats extraescolars, vincles educació-treball, programes d’educació per la pau i el tractament de la solució dels conflictes, per la salut, vinculats a programes territorials, i que garanteixin la diversitat en tots els aspectes: gènere, lloc de procedència, orientació sexual, característiques personals..; sense que les diferències comportin desigualtat.
10. És positiu que s’inclogui un apartat sobre finançament, cal desenvolupar-lo i fixar un objectiu d’inversió pública en termes de % sobre el PIB que ens situï a l’alçada dels països amb nivells de desenvolupament econòmic similar al nostre, superant l’insuficient esforç fet durant els darrers trenta anys, tot i l’increment fet en l’etapa de govern d’esquerres.
11. Coincidim en què el sistema educatiu ha estat uns dels vehicles fonamentals de recuperació de la llengua catalana, i cal seguir avançant perquè aquesta sigui un veritable element de cohesió social, sense perjudici de reconèixer la diversitat de llengües existents i l’aprenentatge de la llengua castellana, i facilitant el coneixement bàsic de la resta de llengües de l’Estat a Secundària.
12. Compartim la idea de què per millorar el sistema educatiu, a més d’analitzar els factors externs, també cal reconèixer els factors endògens que afecten el sistema, abordar-los directament, avaluar-los i prendre les mesures necessàries.
13. És positiu que s’expliciti la planificació com a mesura d’equitat. Cal però previsió i recursos en funció del creixement de població infantil i l’atenció de la diversitat. Cal millorar les bases de preinscripció i matrícula, així com els aspectes referents a drets i deures per evitar l’absentisme escolar. La Generalitat ha de garantir l’educació 0-3, més enllà de la implicació dels ajuntaments.
14. D’acord amb el paper rellevant atribuït a l’avaluació, pensem que cal definir-la com un aspecte més en el procés d’autonomia de centre, i que cal que també siguin avaluades la Inspecció i demés organismes de l’administració educativa.
15. Percebem com un abandonament del treball en equip i de la millora de la gestió democràtica dels centres, el factor de professionalització de la direcció de centres. Considerem que l’administració educativa té la responsabilitat de formar, assessorar i acompanyar les persones que realitzen aquesta funció, en lloc de donar un enfocament de gestió privada.
16. Es contempla la formació del professorat -no de la resta de professionals- però massa enfocada cap a coneixements de tecnologia i llengua estrangera deixant de banda la necessitat essencial de més coneixements pedagògics i de treball col·lectiu inserit en la funció social dels i les professionals de l’educació. La carrera docent cal potenciar-la amb més recursos.
17. Tot i que el PNE va comptar amb la participació de forces sindicals, les Bases no expliciten la necessària negociació sobre les condicions laborals amb els sindicats.
18. Estant d’acord amb l’autonomia de centres, caldria definir més el concepte i no lligar-lo al model privat de gestió i direcció, així com donar més formació i recursos que permetin augmentar la capacitat d’autonomia, que considerem ha de ser entesa com a procés en el que es va avançant en metodologia i organització de centres, però no modifica els objectius finals que ha d’assolir l’alumnat, ni incrementa recursos econòmics en funció dels resultats de l’alumnat. Defensem els projectes de centre emmarcats en un entorn concret i participats per la comunitat sòcioeducativa.

En l’elaboració de la LEC caldrà definir, amb debat social, el contingut i la regulació de temes molt importants que només estan enunciats a les Bases: inclusió, formació al llarg de la vida, formació professional, educació artística, formació de persones adultes. També s’haurà de quantificar la disminució de ràtios, plans de millora, aules d’acollida; gratuïtat de materials, reutilització i ús gratuït de llibres de text, materials digitals; currículum i organització coordinada entre centres d’educació infantil, primària i secundària; vinculació de l’esforç amb la millora de la motivació i l’interès per formar-se i madurar; educació no formal vinculada al projecte educatiu de centres i de ciutat...

EUiA no comparteix que “la societat i institucions catalanes han fet gran esforç tot el s. XX per tenir una escola de qualitat”. La qualitat educativa pot entendre’s de forma diferent en funció d’interessos partidistes o de sistema, i l’esforç no s’ha encaminat de la mateixa manera en les diferents èpoques. De fet, ara encara estem pagant les conseqüències del franquisme i de la política de dretes del PP i CiU.
5.- Per una Llei participada, amb consens social i polític i sense hipoteques

La LEC tindrà èxit si parteix del diàleg i els consens dels agents implicats:

1. Cal consens social. Cal participació real, debat amb tots els sectors institucionals i socials (ajuntaments, consells escolars, professionals de l’educació i del lleure, sindicats, associacions de pares i mares, d’estudiants, associacions veïnals...), implicant-los en les decisions per a l’elaboració i aplicació de la Llei, com a una positiva pràctica democràtica.

2. Cal consens polític, que ha de començar amb l’indispensable i primer acord de les forces polítiques que donem suport al govern d’esquerres. L’objectiu d’un consens més ampli que inclogui CiU no ha de portar a fer concessions que contradiguin els objectius de l’Acord de govern de les esquerres. És més: és perfectament legítim un pacte d’esquerres sense comptar amb CiU ja que per sobre de tot està avançar en polítiques d’esquerres i de defensa de l’escola pública. No es pot desvirtuar la Llei amb elements contradictoris procedents del model neoliberal de CiU, que aposta per la privatització i mercantilització de l’educació. Si es fes, la Llei quedaria neutralitzada per aconseguir els seus objectius i inoperant com a instrument de consolidació i progrés del SPE.

Per això, EUiA considera que cal més valentia del Departament d’Educació, consensuar amb la Comunitat Educativa i amb totes les forces del govern, aconseguir fer realitat els compromisos establerts amb la ciutadania i no sucumbir als desigs de la dreta.

Aquest ha de ser el camí des del treball unitari de la comunitat social i educativa, de les forces de l’esquerra política i social i de la mobilització social.